Andreu Alfaro i Hernández (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional
A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.
El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya.
El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.
Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).
L'any 1999 construí les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor. ♪ El cantant Raimon li dedicà una cançó. ♪
(Viquipèdia)
Un altra vista:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada