divendres, 6 de gener del 2012

Ja no hi ha color

Cada vegada per a més persones ja no hi ha color. Ni per als dependents, ni per als aturats, ni tan sols per als que encara treballem. El color està únicament en mans de banquers, polítics i altres lladres.

Paint it black - The Rolling Stones




"Boards Syndicates Governments of the earth Pay—Pay Back the Color you stole—
"Pay Red—Pay back the red you stole for your lying flags and your Coca-Cola signs—
Pay that red back to penis and blood and sun—
"Pay Blue—Pay back the blue you stole and bottled and doled out in eye droppers of junk—Pay back the blue you stole for your police uniforms—Pay the blue back to sea and sky and eyes of the earth—
"Pay Green—Pay back the green you stole for your money—And you, Dead Hand Stretching The Vegetable People, pay back the green you stole for your Green Deal to sell out peoples of the earth and board the first life boat in drag—Pay that green back to flowers and jungle river and sky—

A la Llotja

Aquesta foto la vaig fer des de la porta de la Llotja, que em volien cobrar 2 € per entrar.
-Si aquí no vaig pagar mai, li vaig dir a la xica de la taquilla. I allà em vaig quedar fent aquesta única foto. No estan els temps per gastar de més. A saber el que ens espera. Ja hem vist la que els han preparat als pobres funcionaris interins.
-Un altre dia tornaré amb l'equip, vaig pensar. Només portava la minúscula càmera de butxaca amb un xicotet tele.

dimecres, 4 de gener del 2012

Portal de Valldigna

Break On Through (To The Other Side) - The Doors

Ausiàs March


Raimon - Veles e vents


 ACÍ

Deixant amics e fills plorant entorn

AUSIÀS MARCH

Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per devant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplexe amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, irritant . en silenci,
barallant l'espigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la lápida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
(Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993).

Arxiu del blog