- Passi, és vostè l'amo. Em va dir.
Jo vaig pensar "aquest voldrà cobrar, com fa un moment al Patriarca", i li vaig contestar:
- Gràcies, però aquí l'amo és Déu, que per això aquesta és casa seva.
dilluns, 30 de gener del 2012
Esglesia de la Companyia a València
Quan vaig passar per segona vegada davant la porta de l'església un home estava obrint la porta.
- Passi, és vostè l'amo. Em va dir.
Jo vaig pensar "aquest voldrà cobrar, com fa un moment al Patriarca", i li vaig contestar:
- Gràcies, però aquí l'amo és Déu, que per això aquesta és casa seva.
- Passi, és vostè l'amo. Em va dir.
Jo vaig pensar "aquest voldrà cobrar, com fa un moment al Patriarca", i li vaig contestar:
- Gràcies, però aquí l'amo és Déu, que per això aquesta és casa seva.
"Cabeza Pensante" de Miquel Navarro a la Plaça del Patriarca de València
Almenys tenim una al País Valencià
Els autèntics caps pensants al País Valencià:
Els autèntics caps pensants al País Valencià:
divendres, 27 de gener del 2012
Bokeh: Zenzanon, Canon, Carl Zeiss
Zenzanon PE 2.8/50 - Zenzanon EII 2.8/75 - Zenzanon PE 4/100 - Canon EF 1.4/50
Carl Zeiss (Contax G) 2/45 - Canon FD 1.4/50 - Canon FD 1.8/85 - Carl Zeiss (Contax G) 2.8/90
Carl Zeiss (Contax G) 2/45 - Canon FD 1.4/50 - Canon FD 1.8/85 - Carl Zeiss (Contax G) 2.8/90
Tots els objectius a màxima obertura i mínima distància d'enfocament. Sense post-processat.
dijous, 19 de gener del 2012
62.000 milions d'euros
Si dividim el deute entre els 5.111.767 d'habitants que té censats la
Aquest és el preu que hem de pagar per tindre uns polítics corruptes.
__________________________________________________
Esa es la deuda a día de hoy de la
Si dividimos la deuda entre los 5.111.767 de habitantes que tiene censados la
Ese es el precio que debemos pagar por tener unos políticos corruptos.
_________________________________________________
That is the
If we divide it among the 5,111,767 people who have counted in the
That's the price we pay for corrupt politicians.
dimecres, 18 de gener del 2012
Centre Comercial Arena
De matí no hi ha massa gent als centres comercials. Un bon moment perquè ella vagi de compres i jo de fotos.
Llauna de Toulouse Lautrec
Des que tinc la Nex, ja fins i tot acompanye a la dona de compres. Bé, fins que em tirin d'alguna tenda, perquè el que és comprar, no compre absolutament res. Només faig fotos.
Els amics David i Jesus
Acomiadant-mos, i fins aviat.
-Si gires a la dreta trobaràs l'aparcament.
-No acabo de veure clar, que és per l'altre costat.
dilluns, 16 de gener del 2012
diumenge, 15 de gener del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
Ausiàs March per Andreu Alfaro a Vivers
1984, acer inoxidable.
Andreu Alfaro i Hernández (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional
A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.
El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya.
El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.
Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).
L'any 1999 construí les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor. ♪ El cantant Raimon li dedicà una cançó. ♪
(Viquipèdia)
Un altra vista:
Andreu Alfaro i Hernández (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional
A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.
El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya.
El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.
Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).
L'any 1999 construí les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor. ♪ El cantant Raimon li dedicà una cançó. ♪
(Viquipèdia)
Un altra vista:
Plaça l'Almoina
La Plaça de l'Almoina és una plaça situada al barri de la Seu a la ciutat de València. Es troba al cor de la ciutat vella, i és considerada la més antiga de la capital. Rep el nom d'Almoina per l'edifici homònim avui en dia desparegut i convertit en el Centre Arqueològic de l'Almoina. La plaça ostenta el Palau arquebisbal, la basílica i la catedral.
Fou plaça major de la ciutat romana, on se situava el fòrum. Allí es construí la primera basílica visigòtica, convertida després en mesquita i posteriorment renovat com a temple cristià.
Després de la Reconquesta rebé el nom de plaça de la Fruita i plaça de la Llenya, pels mercats que s'hi celebraven.
(Viquipèdia)
dilluns, 9 de gener del 2012
dissabte, 7 de gener del 2012
El Carrer dels Cavallers
♪ Alenar - Mª del Mar Bonet
♪ Singing In The Bathtub (1978) - Robert Crumb and his Cheap Suit Serenaders
♪ Alabama Jubilee (1978) - Robert Crumb and his Cheap Suit Serenaders
♪ I'll see you in my dreams (1978) - Robert Crumb and his Cheap Suit Serenaders
♪ Hula Girl (1978) - Robert Crumb and his Cheap Suit Serenaders
Entrada al Estudi General des del carrer La Nau
Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desitjava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne aconseguiren el rang d'estudis universitaris, i va empényer el Consell municipal a reprendre la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista logístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa amb hortes i patis que esdevindria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Alhora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títols acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 fou la data en què finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.
Amb l'aparell logístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Alexandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que amb la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autoritzava l'arquebisbe a atorgar els títols de batxillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tard, el rei de València i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució amb el seu privilegi reial del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 amb prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.
(Viquipèdia)
divendres, 6 de gener del 2012
Ja no hi ha color
Cada vegada per a més persones ja no hi ha color. Ni per als dependents, ni per als aturats, ni tan sols per als que encara treballem. El color està únicament en mans de banquers, polítics i altres lladres.
♪ Paint it black - The Rolling Stones
♪ Paint it black - The Rolling Stones
"Boards Syndicates Governments of the earth Pay—Pay Back the Color you stole—
"Pay Red—Pay back the red you stole for your lying flags and your Coca-Cola signs—
Pay that red back to penis and blood and sun—
Pay that red back to penis and blood and sun—
"Pay Blue—Pay back the blue you stole and bottled and doled out in eye droppers of junk—Pay back the blue you stole for your police uniforms—Pay the blue back to sea and sky and eyes of the earth—
"Pay Green—Pay back the green you stole for your money—And you, Dead Hand Stretching The Vegetable People, pay back the green you stole for your Green Deal to sell out peoples of the earth and board the first life boat in drag—Pay that green back to flowers and jungle river and sky—
A la Llotja
Aquesta foto la vaig fer des de la porta de la Llotja, que em volien cobrar 2 € per entrar.
-Si aquí no vaig pagar mai, li vaig dir a la xica de la taquilla. I allà em vaig quedar fent aquesta única foto. No estan els temps per gastar de més. A saber el que ens espera. Ja hem vist la que els han preparat als pobres funcionaris interins.
-Un altre dia tornaré amb l'equip, vaig pensar. Només portava la minúscula càmera de butxaca amb un xicotet tele.
-Si aquí no vaig pagar mai, li vaig dir a la xica de la taquilla. I allà em vaig quedar fent aquesta única foto. No estan els temps per gastar de més. A saber el que ens espera. Ja hem vist la que els han preparat als pobres funcionaris interins.
-Un altre dia tornaré amb l'equip, vaig pensar. Només portava la minúscula càmera de butxaca amb un xicotet tele.
dimecres, 4 de gener del 2012
Ausiàs March
Raimon - Veles e vents
ACÍ
Deixant amics e fills plorant entorn
AUSIÀS MARCH
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per devant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplexe amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, irritant . en silenci,
barallant l'espigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la lápida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
(Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993).
dimarts, 3 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
